D’acord doncs, aquest llibre el que intentar explicar o fer entendre es que el periodisme, la ciència de la comunicació d’informació està canviant. Actualment ja no passa allò de que hi havia un escriptor (periodista) que redactava la notícia i així era llegida per tothom. Que Actualment la tendència està canviant, tal i com vàrem parlar-ne en l’anterior debat, ara l’usuari pot interaccionar de manera que pot crear els seus propis continguts.
El llibre explica que cada vegada més existeixen eines webs més fàcils d’utilitzar, i que permeten a l’usuari arribar a ser un participant actiu en la creació i distribució de informació i de notícies. Explica que el model de periodisme participatiu actua de diferent manera que el passiu. L’actiu publica i un cop publicar revisa, en canvi el passiu abans de publicar ja ha estat revisat.
Una de les coses que es plantegen en el llibre, és fins on arribarà aquest model de periodisme, personalment crec que no fa falta saber-ne molt per veure que la extensió i el volum que ha assolit aquest model és ja considerable. Crec que el potencial d’aquest tipus de periodisme és molt gran ja que si s’arriba a imposar absolutament, seria com tenir un enviat especial a absolutament tots els pobles i llocs del món, quan algú s’adonés de que a sorgit alguna notícia simplement hauria d’anar a l’ordinador i publicar-ho. D’altre banda però consider-ho que no tothom està qualificat per redactar un escrit amb cert caràcter rigorós i de qualitat.
Com a reflexió final us deixo aquesta pregunta per què i penseu “S’imposarà aquest model de periodisme participatiu, fins al put d’eliminar el que coneixem com periodisme passiu?”